Reemprenem el viatge. No se si a Ítaca, al Bernabeu, a Cannes o on sigui. La qüestió és que ja hem drenat tot el que l'estiu ens ha ofert i ara, amb els peus ben parats a terra, és hora de tornar a desgastar les empremtes digitals sobre el teclat. És un teclat maco, d'alumini, així que espero que suporti tot el que el meu cap li obligui a convertir en zeros i a uns.
A l'escola, els primers dies eren dies d'adaptació, de retrovaments i de pantalons encara sense foradar. Pantalons amb il·lusions, amb perspectives i amb ganes de véncer tots els forats que un es pogués fer mentre jugava a futbol. Per això, fem-ho fàcil i digestiu.
El que penjo és un curt de 2006 que pel que sembla, surt ara a la llum. Tota una lliçó pels homes.
0 comentarios:
Publicar un comentario