Sexy Fake? Sexy advertising campaign? 10:33

Per veure el vídeo cliqueu aqui

A Yonkis, he trobat aquest video, en el que aparentment, una noia es dirigeix a la comunitat digital per tal de cercar el pare del seu nadó. Al veure el vídeo, un s'adona de dues coses: que la noia és maca i que tot plegat, no és normal, si més no, és extrany.

Sembla ser, tal i com diu a Yonkis, que podria ser una campanya de publicitat per tal d'atraure turistes a Dinamarca, amb un claim similar a aquest: "Vine a Dinamarca i podràs anar-te al llit amb una rossa tonta. A l'endemà, no et demanarà explicacions".

Crec que hi ha formes i formes de fer publicitat, i si són per una bona causa, ben justificada serà l'aparició de Hitler en una gràfica. Però quin atractiu té fer una campanya per dur turistes a un país per fer el cafre? Quina és la imatge resultant del país? Si realment es tracta d'una campanya, entenc perquè ningú se n'està volent fer-se càrrec.

Ocean's Vodafone 18:34

Vodafone, en un acte de "caritat de guerrilla" (caritat? bé, és el tema de sempre...) ha contractat carteristes professionals per que col·loquin flyers amb forma de mòbil allà on podríen ser robats: butxaques, bolsos, etc. A la pantalla del mòbil: "Is that easy to get into your pocket. Insure your phone at Vodafone". Llavors, entenem que clarament, no és caritat. És una campanya de Vodafone per publicitar un servei d'assegurances de mòbils.

Una bona campanya per arribar a tothom i de la manera més eficient possible: fer veure al seu target que realment necessita aquell producte (realment, si li han col·locat un flyer d'aquests a la butxaca, és que realment necessita contractar el servei...).

Guiness. 16:55

Aquells que hem tingut la sort de poder gaudir de Temple Bar, i rebre una senyora bronca per part del cambrer per no haver esperat a que la Guiness reposi, entenem els anuncis de la marca de l'arpa.

Entenem el seu missatge, i en alguns casos, gaudiem de la seva transmissió. Jonathan Glazer, realitzador de Surfer i Swimblack, deixa clar amb les seves maneres, que les pretensions inicials no eren ni molt menys publicitar simplement una cervesa. Si més no, la pròpia marca ho deixa ben clar al seu museu, dedicant una gran zona a la seva publicitat.

Són moltes maneres d'explicar un mateix concepte. Totes tres diferents. Dos directors diferents. Tres estils d'arribar a un mateix target. Tres formes d'emocionar, de sorprendre o de dibuixar un somriure.

Faig referència, no tant a la creativitat o a l'el·laboració del concepte (està clar que són perfectes i trobats a la mida del producte), sinó a la realització i a la posada en escena de tots tres spots. Surfer, és una delicatessen audiovisual.

Si l'altre dia parlàvem del paradigma de la creativitat en el mercat dels insecticídes, en el de les cerveses, està clar qui està, com a mínim, al podi.

PD: renovació dels links setmanals.

1. Visca Sputnik i la Generació X.

2. Ahir, Les Rambles, a les 3:00 am, era un desert.

3. Preparant el fi de festa.

"No somos bichos, pero nos tratan como tal" 19:09

Mireu això:

Els accidents de trànsit són una realitat. Molts n'haureu sentit a parlar de les xifres: 900, 1000 morts a l'any (tots ells molt menys importants que la mort de la Carmina Ordoñez, per exemple), però molts cops només cal perdre a una persona per arribar a ser conscient del que poden significar per a una família o per a la pròpia víctima.

Per sort o per desgràcia, jo no necessito aquesta publicitat. Ja en sóc prou conscient. Però...realment serveixen? Podem veure a Callejeros i similars com el futur d'aquest país condueix amb més grams de coca al nas que a la butxaca, amb el fetge ferit de mort i amb el cervell de vacances a Benidorm (o Lloret. Turisme cultural, vaja). Veient això, penso: realment són eficaces aquestes campanyes?

L'spot incial, extret de metamike.com, em recorda a spots de fa un temps de la DGT, no per la temàtica o pel tractament, sinó per l'impacte que genera. Però si aquesta és una de les fites de la publicitat, està clar que no en treu cap tipus de rendiment, ja que la txusma del país (també incloc gent amb corbata) segueix fent el gilipolles per les carreteres. Per tant, no és un fracàs de la publicitat ni molt menys, sinó de les diverses administracions que ens "administren" a la seva manera.

Si mai tens formigues al cap, no et caldrà laca. 2:56

Hi ha mercats que, si bé per la creativitat inicial d'un anunciant/agència, per que el seu mercat demanava un canvi o per pura casualitat, han esdevingut paradigmes de la bona creativitat en publicitat.

Sempre he cregut que els productes d'insecticides, han explotat i ho segueixen fent totes les metàfores i sortides possibles que envolta els seus productes. Sóc persona de poca memòria i de moltes llibretes on apuntar tot allò que cau del meu cap i trepitjo sense voler, però aquests 3 anuncis els retinc a la memòria des de fa anys:

El darrer, una obra d'art

La simplicitat i la complicitat que tots tres aconsegueixen amb el privilegiat que els contempla, és una mostra d'enginy, perspicàcia, subtilitat...Tantes coses!

Els darrers que m'he trobat en el meu personal trajecte a Ítaca, segons la meva humil i gairebé desatinada opinió, no arriben a assolir aquestes fites, tot i que destaquen per ser potents, sorpresius i reconeixibles. El target és ampli, i per tant, possiblement en aquest sentit és més fàcil d'assimilar que els anteriors (desconec si els anteriors van ser creats tan sols per a festivals...).

Decepción frutal 0:33

Estoy altamente enfadado (por eso cambio de idioma. Este es mi idioma de enfado).

Despues de más de 3 meses de rumores (iPod Touch con cámara de 2-3 mpx, quizás con micro, etc...) en San Francisco, los de las camisetas negras de cuello alto van y nos plantan esta soplapollez: un nano con cámara de mier**. ¿¡Para qué!?

Sin Wifi, sin multitouch, con una pantalla enana y una cámara de pega...? No digo que sea malo, y seguro que se vende como ostras, pero no era lo que yo quería, así que me quejo.

Total. Que no son tontos. Un Touch con camara y micro qué es? Un Iphone para pobres (siempre que tengas Skype y una red Wifi). De tal manera que para ahorrarse un disgusto con su niño mimado, le han dado al otro las sobras: una rebaja de precio, y poco más.

Me parece que voy a volver al Windows oye...

Hitler no usaba condón con Eva Braun 0:03

Avui, m'he llevat amb la intrigant escena gràfica que aqui us mostro.

http://www.elpais.com.uy/090907/ultmo-440496/ultimomomento/hitler-como-imagen-del-sida

El primer que penso: "què cabrons", és bona aquesta: en Hitler sodomitzant una atractiva noia (si fos lletja serviria? no entrarem al cas). I el copy, és com un petit copet a l'esquena del creatiu: El SIDA és un assessí en sèrie. Òstia! És que està ben trobat!! I simple! Com sempre... A més, és prou colpidor com per que jo em desperti del meu somni al tren.

Avança el dia. Florentino no ha fitxat ningú, avui (ahir sí, a l'arbitre Megía Dávila [...]).Arribo a casa. I llegeixo això:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Retirado/video/comparaba/estragos/Hitler/sida/elpepusoc/20090909elpepusoc_7/Tes

La publicitat, no només serveix per "generar necessitats", "posar imatges de Coca Cola entre els frames de les películes" o per "fer més rics als rics i més pobres als pobres". Només diré que si X article no es publicita, la gent no sap que existeix, i per tant, no es compra (l'empresa no ingresa diners, gent a l'atur, odi, sang i fetge).

Si la publicitat serveix per alguna cosa és per comunicar coses, i ho fa gràcies a la seva virtut de ser molt atractiva. Aquest anunci deixa molt clar què és el SIDA i a què es pot equiparar, i censurar-lo em sembla quelcom propi d'un tercermundista mental. És que no tinc paraules, per que no m'entra al cap.

Adagreed.com: treu-ne fruit del teu temps lliure (o això diuen) 22:33

http://www.adagreed.com

Un portal en el que us conviden a registrar-vos i a donar la vostra opinió sobre una sèrie d'anuncis (normalment, spot o gràfica). A canvi, aneu acumulant adlooks (punts), amb els quals, un cop tens 2,300 milions (està sonant Dr. Calypso, disculpeu la referència), et regalen una samarreta (es poden consultar els regals, i no és literalment una samarreta, però vaja...).

La qüestió és que es tracta d'un portal des del qual un pot veure -de manera aleatòria, això sí-, tot un bon grapat d'anuncis, i alguns d'ells, extrangers i força interessants.

Desconec qui porta això i quines són les seves intencions reals: fer al Madrid campió de la Intertoto, etc. Tan bon punt tingui més informació, la aniré penjant.

POSTDATA:

- Modificació de la cançó de la setmana, de la foto de la setmana i de la web de la setmana. Tot d'una! I tot té un sentit: concert de LOL pròximament, edició en DVD del directe del Live at Reading de Nirvana (gallina de piel...i ja està a YouTube) i una reiteració, doncs ja en vaig parlar (però quina meravella!)

The Assvertising 22:15

Així de simple. Assvertising. El nom em fa més gràcia que la pròpia idea. Està ben trobat.

La crisi ja em toca els melindros i home, que a un li diguin que per a una empresa d'aerolínies d'Austràlia, per tal d'estalviar diners es publicita en els panderus de noies...doncs home. Sent purista, imprimiria aquesta imatge i la reservaria per a un moment d'urgència al bany. Però és clar, passa l'estona i la ment s'aclara i es refreda. És com quan l'arbitre pita falta al Márquez, posem per cas, i l'insultes, el decapites amb la teva ment, però al cap d'una estona, acabes admetent que allò no era falta (però no ho dius en públic, el teu orgull no t'ho permet). Doncs aqui, similar. No odies els anuncis de Wipp Express? O de KH-7? Sí...però venen.

Doncs això. Sembla ser que l'acció/campanya, ha tingut èxit. Llavors em pregunto: i jo...què coi sé de publicitat?

Llegit a AdRants.

Allò que el vent no s'endugué 20:44

Aniré al gra, que no vull avorrir. "Mi mama dice" reneix de les seves cendres binàries, amb nova cara i aquest cop, sense cap tipus de restricció (aquell que digui que cualquier tiempo pasado fue mejor, s'equivoca).

Reneix amb la pretensió de ser el meu calaix de sastre per tot allò que faci, trobi, robi o em regalin. I com a tot calaix de sastre, hi trobarem botons, agulles, fils, didals, etc.

La mecànica és senzilla. Hi ha 5 apartats que poden ser consultats:

1. APOLLO SAYS...: videos musicals.

2. PICWEEK: la foto de la setmana (la vigent podria ser eterna).

3. WEBWEEK: la web de la setmana.

4. EDIT: això no ho toqueu, que és meu.

5. POSTS: vet aqui el calaix de sastre.

Comencem amb un curt de fa temps d'un tal Patrick Hughes (amb la inestimable ajuda moral i econòmica de Schweppes). Una d'aquelles històries que voldríem per nosaltres (i el guió, i la producció, i la idea creativa...).

Signs
Cargado por mg02. - Todas las temporadas y episodios enteros online.

Hey, Little Man! 19:14

Reemprenem el viatge. No se si a Ítaca, al Bernabeu, a Cannes o on sigui. La qüestió és que ja hem drenat tot el que l'estiu ens ha ofert i ara, amb els peus ben parats a terra, és hora de tornar a desgastar les empremtes digitals sobre el teclat. És un teclat maco, d'alumini, així que espero que suporti tot el que el meu cap li obligui a convertir en zeros i a uns.

A l'escola, els primers dies eren dies d'adaptació, de retrovaments i de pantalons encara sense foradar. Pantalons amb il·lusions, amb perspectives i amb ganes de véncer tots els forats que un es pogués fer mentre jugava a futbol. Per això, fem-ho fàcil i digestiu.

El que penjo és un curt de 2006 que pel que sembla, surt ara a la llum. Tota una lliçó pels homes.

Diari d'un becari 14:53

¡EL CINE ES UNA PUTA MIERDA! ¡UNA BASURA! ¡PONZOÑA ARTÍSTICA! 18:17

Bueno, bueno, bueno...tampoco será para tanto (digo yo).

Desojando la margarita... 23:54

Una buena dosis de amor propio (no quiero bromas) para el último esfuerzo.

Mmmmm....emmmmm....¿qué título le había puesto al post? 13:59

Es una de aquellas ideas con las que dices: "¿por qué no se me ha ocurrido a mí?"

Creada por TIEMPO BBDO Madrid para la Asociación Contra el Alzheimer, esta campaña de street marketing no luce por su espectacularidad, música, coreografía, etc., pero llega a los corazones y conciencias de los que son impactados. Éso sí, el poder de esta campaña recae en el viral a través de internet, dado que la repercusión en el momento de la campaña, es mucho más reducida que otros ejemplos de street, com el de T-Mobile, pues comunica de uno en uno.

El Corte Inglés se adapta. 20:40

Se podría decir que ECI se ha bajado los pantalones, pero me parece que la comparación sería desproporcionada. En esta campaña, el anunciante de los anunciantes (o uno de ellos), se ha reinventado con un spot para nada adjudicable a ellos mismos. ¿Es bueno? Hombre, rompe con su línia, pero precisamente ese haya sido el movimiento estratégico clave: cambiar la línia y el enfoque, dadas las piedras que caen del cielo actualmente.

Un concepto bien encontrado y una aplicación creativa, dinámica y poco ECI, lo cual por lo menos a mi, me ha llamado la atención, y me ha gustado lo suficiente como para que "pierda" 5 minutos de mi valorado tiempo (sólo en épocas de final de curso, que conste).

Ja era hora!! 16:53

O lo haces bien, o mejor no lo hagas 16:22

La idea es buena, pero recurrida. Así que más te vale que cuando hagas algo (y más cuando vas a presumir de ser arriesgado y transgresor), lo hagas hasta el final, asumiendo las consecuencias, y no quedándote a medias tintas, produciendo algo descafeinado y en definitiva, algo que probablemente no perdure más allá de lo anecdótico de este tipo de publicidad para estos tiempos de crisis.

Media Markt no tendrá la mejor publicidad del mundo, pero ha ganado esta guerra en la que no ha entrado, básicamente pq los de Tien 21 no lo han hecho bien, y porque sobre todo, los de Media Markt tienen precios más bajos.

Amarga contradicción...Dulce dicotomía... 19:03

Puta curiosidad... 21:40

Es viernes, lo se, pero estoy intentando salir del pozo de la falta de ideas. Total. Que no me acuerdo del nombre de la agencia de Toni Segarra. Se me ocurren auténticas grotesquidades, como diría uno que yo me se: sPDF, SFDK, SPA, MQMF... Aunténticas barbaridades. Entonces intento recordar el nombre del tío ese, el de la mano. Vale. Se quien es. Pero...¿dónde le vi por última vez? En el docu de Venga Monjas, "Llamadme Claudia". Vamos a él. LE PILÉ: Toni Segarra. A partir de aqui, las piedras del camino son un poco más pequeñas. SCPF. Genial, tengo el nombre, me lo apunto, y hago lo que tenía que hacer con él (alto secreto por el momento). Pero...como mi gato, Ramón de nombre y lince de espíritu, me picaba el gusanillo de no se muy bien el qué, así que he entrado en la web, y me he encontrado con una hoja en blanco, y un saludo trilingüe.
Genial. La cosa pinta como cabía esperar. Están tarados. Y lo corroboro.


Genial, genial, genial... ME GUSTA, pero a su vez, noto algo oscuro en mi interior: mi madre, perdón, mi mamá tiene razón, y somos raros. A partir de aqui, una orgía de posibilidades, con toda la información detallada. El sueño de un copy y la desgracia absoluta para un arte (mentira, a mi humilde juicio, pero éso es otro tema).

En conclusión. He perdido 20 minutos analizando la página. Haciéndome pasar por cliente, por excliente cabreado, por periodista sin raza ni pedigree, por madre preocupada, por estudiante inocente (acaso no...da igual, dejémoslo) y por un montón de roles. He perdido 20 minutos jugando con una pantalla en blanco y unas cuantas letras bien puestas. La cuestión es que estoy cabreado, por que es viernes, y debería estar poniendo a prueba mi salud (joder, por una mera cuestión generacional y cultural. Si fuera un esquimal Innuit estaría cazando focas, por ejemplo), pero no, estoy delante del ordenador intentando tirar cosas adelante, y ellas, como quien oye llover...Y para más INRI, me doy cuenta que me lo he pasado bien. ¿Es éso triste? ¿Mi vida social es tan sólo un recuerdo de una vida mejor? ¿Pasa algo si no tengo bambas de importación? Se que nadie lee esto, así que me despido con un cacaculopedopis.

=)