...que som esclaus del temps.

Acabo de veure en un blog com l'artista anomenat BLU, ha realitzat a Berlin una obra referent al temps. Jo mai duc rellotge, però sóc esclau del rellotge del mòbil, del de les estacions de tren, del de les farmàcies, de les senyals horàries de la ràdio, del moment en que comencen els informatius i ja sé que són les 15h, etc. Sóc esclau, tot i intentar deslligar-me. Sóc esclau, i per tant, necessito llibertat, i per assolir-la, no només descobreixo bona música com la proposada per la Marina (simplement genial, Airbourne). Fer fotos o deixar de fer-les, fer música o deixar de fer-ne, llegir o deixar de llegir. Tot és vàlid segons el moment per a sentir-se que no hi ha res que et digui en quin moment del dia o de la vida estàs.