WELCOME HOME | take off your shoes, please.

lunes, 19 de septiembre de 2011

test

lunes, 14 de diciembre de 2009

Free Time on Sundays...

lunes, 23 de noviembre de 2009

Polar Bear



10/10

martes, 10 de noviembre de 2009

Disseny TFC Arquitectura Tècnica: Fàbrica Caci


Renovació (per fi) de les aportacions pseudoculturals:

Apollo says: The Pretender
Picweek: I've got a dream
Webweek: I've got a lot of dreams!!

TIPOTERAPIA




miércoles, 21 de octubre de 2009

Pepsi: ejercicio de aceptación



Hola.

Me llamo Adrià Ruiz Sanchez. Tengo el pelo castaño. Me gusta la carne poco hecha. Colecciono fotografías antiguas de la calle en la que vivo.

Estoy seguro que en el mundo, soy el Mejor Adrià Ruiz Sanchez, con el pelo castaño, al que le gusta la carne poco hecha y que además, colecciona fotografías antiguas de la calle en la que vive, del mundo.

Pero admito, que en lo demás...no soy el mejor. Quizás hay un rubio llamado igual que yo, que me supera (ah! pero es rubio...). Por eso, ofrezco otras cosas, otros valores, y admito mis defectos.

Pepsi, al igual que hizo Avis, debería aceptarse como segundón, y dejar de hacer el ridículo. Cuando eres el segundo de un mercado de 4-5 competidores, tampoco se nota tanto. Pero ser el segundo en un mercado en el que tan sólo hay dos marcas más todas las de distribución que las imitan, ser el segundo equivale a ser el último.

Ahora Pepsi ha cambiado su logo y packaging, y por lo que por ahí se puede leer...ya son ciento y la madre los que se están riendo de la marca de la "pseudo-felicidad". Es un intento más de destacarse ante el Oh Dios Todo Poderoso competidor. Y a pesar de que Pepsi en el mercado estadounidense tiene un nivel de ventas muy superiores a las que tiene en Europa, deberían hacer un ejercicio de aceptación y de resignación, y intentar buscar nuevos mercados, nuevos sectores (pero no más productos imbéciles: Max, Light, Chupi, Guay, etc...).


miércoles, 7 de octubre de 2009

Respeto (ja, ja, ja...)




Parece ser que los propios mandamases de Subaru han visto que su mercado se ha centrado mucho en los sectores de los deportivos (algunos de ellos, tan sólo aptos para gente con el buen gusto aletargado...) y a los compactos. Sus berlinas estaban fuera del nicho al que querían pertenecer por ser quienes son: japoneses, deportivo, compacto...¡¿quiénes sois realmente?!

A pesar de no tener una imagen clara, como Volvo, Audi, BMW...esta campaña me ha llamado la atención. La intención es la de ofrecer un estilo de vida que genere respeto (a través de la compra de su producto), pero además, parece querer decir: ey, que quiero un trozo del pastel de las grandes berlinas.

Podríais empezar por quitar la entrada de la ventilación del capó. O respeto. O deportividad. O simplemente, hacedlo mejor. La campaña está bien, y el concepto creo que está bien resuelto, pero no para este producto.


lunes, 28 de septiembre de 2009

Primer concurs a MI MAMA DICE...




















De què va això del següent vídeo? Qui ho adivini, té premi (també podeu intentar descobrir quin és el premi...)

jueves, 24 de septiembre de 2009

ING Direct: Ignorantes No Gracias.

1. Mireu el vídeo.
2. Aneu al link sobreimpressionat.
3. Ploreu.


Aviam. És dijous, són festes i estic amb el cervell ocupat intentant recuperar-se, però no he pogut evitar haver de pronunciar-me respecte "això".

Alonso. Sí, gran persona i amb el coll encara més gran. Fem la gracieta ja que a Espanya li diuen "cuellotoro" i va, anem a fer un viral (que diuen que amb aquesta cosa...com es deia...merda...ah sí! Internet!, funcionarà molt bé amb els joves, sortirà per les notícies i generarem moltes converses, ens farem els enrotllats i ens farem rics). I com que el que fa al video és obrir nous, doncs ho enllacem amb el fet que nosaltres obrim oficines. Buah! Olé! De gran vull ser com vosaltres: gilipolles.

Si feu un viral:

1. NO POSEU LA VOSTRA WEB AL VIDEO...ANORMALS! Quin sentit té? He trigat 3 segons a adonar-me del truc.
2. Posar a l'Alonso en un context distés i fora del que la gent té per costum, no és suficient.
3. Què té d'especial obrir una nou amb el coll? Jo curro 8 hores sense cobrar, això sí que és tema per un viral.

Encara estic buscant un sentit una mica més complex que això de "no sólo abrimos nueces".

Gràcies. Veig que fins i tot sent curtet podria arribar a fer una campanya de gran pressupost.

miércoles, 23 de septiembre de 2009

Chema Madoz




Ahir, El País va publicar un article sobre la vida y obra del fotògraf Chema Madoz. Tot el que pugui aportar serà inútil. Tan sols diré que es tracta d'un artista a tenir present, per la seva polivalència i creativitat, fins i tot, en aquells moments de dubte o en aquells brainstormings individuals o col·lectius interminables i travats. Les creacions de Madoz inspiren aquella altra possibilitat que de vegades, costa tant de veure, tot i ser òbvia i propera.

Actualització dels links per festes!

1. Apollo Says...: Zlatanians a la Damm.
2. Picweek: El que ha de ser, i serà.
3. Webweek: Visca el Buzz Mkt!

domingo, 20 de septiembre de 2009

Nike - Make the difference.


Nike és única. La seva publicitat és genial. El seu claim, incitador. Les seves sabatilles, l'òstia.

Aqui, ens donen la seva visió de l'esportista. Patidor, dolorós, sacrificat i boig. Però incansable.

viernes, 18 de septiembre de 2009

¿Ikea o Ikea?


Estaría bien que Blogspot me permitiera modificar las fuentes del título, pero en fin... Ahora me haré entender.

Se está librando una batalla a nivel global. Una guerra titánica. Una guerra de carácteres, puntos de tamaño y golpes de palo seco. Algún iluminado sueco decidió cambiar la tipografía del catálogo offline de Ikea. Los entendidos, han dejado sus Macs encendidos, sin guardar sus documentos de Indesign y sin salvapantallas ni nada, y con el cuchillo entre los dientes, han acudido en masa a salvaguardar el honor de la histórica Futura, cuyo territorio ha sido invadido por la comercial Verdana (es de Microsoft...ecs!). Salvar a la princesa offline del dragón online.

Las gentes mundanas, corrientes, se preocupan (si es que lo hacen) al ver que, si se sustituye la tipografía offline por la online, quizás es un síntoma de la desaparición del catálogo impreso de Ikea. Esto implica que no tendrán lectura gratuita para cagar durante 1 mes. Los diseñadores en cambio, han visto como el espíritu de la Bauhaus ha sido ultrajado, y claro: la Bauhaus es la Bauhaus (¿quién no tiene pósters a lo Che Guevara de Gropius, Meyer o de Mies en su habitación?).

Pero el secreto y punto fuerte, no ha sido otro que la capacidad de la Verdana de convertir sus caracteres al chino, japonés y Cía., mientras que la futura, se queda a las puertas de dicha posibilidad. Es cierto que para abrir mercado, deben adaptarse a ese mercado, pero co**, ¡¡que alguien adapte la Futura!! Hay que son cutres... Pero sinceramente y desde un punto de vista simple, si la Verdana fue creada para ser más legible a través de una pantalla, que se quede como está, y que deje trabajar a la Futura.

En Facebook, la contienda ya tiene grupo: "Stop IKEA going Verdana". Yo soy freak, pero no tanto oye...

Por cierto, el texto está escrito en Arial (a pesar de pertenecer al catálogo de Windows...ecs!)

jueves, 17 de septiembre de 2009

Conciertos de La Mercè...¿BAMOS?

Mirad esto:



¿Os gusta?

Leed esto:

The Unfinished Sympathy en concierto el próximo miércoles en el BAM...¿BAMOS?

=)

La publicitat a l'esport espanyol

Fa uns dies, vaig comentar que hi ha mercats que, tot i no semblar-ho, són propicis a gaudir d'una molt bona publicitat. Vam parlar dels insecticides .

Avui és hora de mullar-nos les mans amb la publicitat al món de l’esport espanyol, i en especial, d'aquelles campanyes que cerquen captar socis. Però, què més busquen els clubs a l’hora de publicitar-se? Els ingressos, òbviament, però a més a més, cada club té una personalitat marcada, una simbologia i un manera de ser pròpia, qualitats que volen remarcar i perpetuar amb cadascuna de les campanyes. I és que alhora, és una manera de fer-se notar, respectar i donar-se a conèixer arreu del territori.

La idea de postejar sobre aquest petit món, va sorgir ahir a la tarda, veient aquest spot del Club Estudiantes:

 

El símil, és contundent. Tant, que fa gràcia. El concepte és clar: per tal que l'equip no es panseixi, aquest necessita “abono”. Deixa clar el missatge de cara al seguidor del club: “abona’t: el club et necessita”.

En referència al futbol, molts són els equips que han treballat de manera creativa la recerca de socis o la seva comunicació interna, però l’Atlètic de Madrid és el que, amb diferència, desprén com cap altre la filosofia, caràcter i esperit dels seus seguidor a cadascuna de les seves peces (això sí que és una afició). No faré cap comentari. No calen.



L’Espanyol, al qual amablement el meu poble i jo li hem cedit unes terres, va rebre molts elogis pel següent spot:

 

però en la meva humil opinió, no pot comparar-se amb aquest altre. Es tracta d’una peça per atraure al seguidor periquito a l’Estadi Lluís Companys (sí, aquell que els hi quedava una mica gran. He de dir que el nou però, és simplement espectacular) per tal d’animar l’equip durant el partit de la Supercopa d’Espanya, que va jugar al 2007 contra el Barça. Dir qui va guanyar, seria escriure perque sí, ja que d’aquell partit, el millor que va fer el segon equip de Barcelona, va ser aquest spot:

Finalment, m’agradaria deixar un darrer vídeo sobre un spot del centenari de la Reial Societat, de caire gairebé anecdòtic. Jo no el vaig entendre (bat, bi, hiru, lau, etc...), fins que a Donosti, la gent cantava “alegrement” aquesta cançó pels carrers durant la prèvia del partit (després, es van limitar a beure "alegrement" per oblidar la derrota davant l’Osasuna). Un clar exemple de com el club va saber contactar amb el seu seguidor per celebrar els 100 anys del club:

 

Del FCB no en poso cap.

No la necessita.

=)

miércoles, 16 de septiembre de 2009

Y NACIÓ LA PARODIA!!

Se confirma: el video del otro dia de la chica buscando al padre de su cabezón, era una campaña del Gobierno danés para no se muy bien qué. Más info, aqui.

Lo divertido, como siempre, las secuelas de la obra (en este caso, la resaca).


A mi me ha seducido tanto, que le he enviado un mail: quiero ser la madre de su niño.

Atlético se crece


Desde la agencia Atlético Internacional de Barcelona, nos llega esta preciosidad. Desde
un
mundo un tanto fantástico, nos dejan claro que los monstruos, crecen, y cuando esto
pasa,
lo que debes hacer, es cambiarte de coche. Pero no nos venden un coche, nos
están vendiendo
más espacio, para poder repartir amor sin parar. Amor para nuestros
monstruos.


Genial.

Sexy Fake? Sexy advertising campaign?

Per veure el vídeo cliqueu aqui

A Yonkis, he trobat aquest video, en el que aparentment, una noia es dirigeix a la comunitat digital per tal de cercar el pare del seu nadó. Al veure el vídeo, un s'adona de dues coses: que la noia és maca i que tot plegat, no és normal, si més no, és extrany.

Sembla ser, tal i com diu a Yonkis, que podria ser una campanya de publicitat per tal d'atraure turistes a Dinamarca, amb un claim similar a aquest: "Vine a Dinamarca i podràs anar-te al llit amb una rossa tonta. A l'endemà, no et demanarà explicacions".

Crec que hi ha formes i formes de fer publicitat, i si són per una bona causa, ben justificada serà l'aparició de Hitler en una gràfica. Però quin atractiu té fer una campanya per dur turistes a un país per fer el cafre? Quina és la imatge resultant del país? Si realment es tracta d'una campanya, entenc perquè ningú se n'està volent fer-se càrrec.

domingo, 13 de septiembre de 2009

Ocean's Vodafone


Vodafone, en un acte de "caritat de guerrilla" (caritat? bé, és el tema de sempre...) ha contractat carteristes professionals per que col·loquin flyers amb forma de mòbil allà on podríen ser robats: butxaques, bolsos, etc. A la pantalla del mòbil: "Is that easy to get into your pocket. Insure your phone at Vodafone". Llavors, entenem que clarament, no és caritat. És una campanya de Vodafone per publicitar un servei d'assegurances de mòbils.

Una bona campanya per arribar a tothom i de la manera més eficient possible: fer veure al seu target que realment necessita aquell producte (realment, si li han col·locat un flyer d'aquests a la butxaca, és que realment necessita contractar el servei...).

sábado, 12 de septiembre de 2009

Guiness.

Aquells que hem tingut la sort de poder gaudir de Temple Bar, i rebre una senyora bronca per part del cambrer per no haver esperat a que la Guiness reposi, entenem els anuncis de la marca de l'arpa.

Entenem el seu missatge, i en alguns casos, gaudiem de la seva transmissió. Jonathan Glazer, realitzador de Surfer i Swimblack, deixa clar amb les seves maneres, que les pretensions inicials no eren ni molt menys publicitar simplement una cervesa. Si més no, la pròpia marca ho deixa ben clar al seu museu, dedicant una gran zona a la seva publicitat.

Són moltes maneres d'explicar un mateix concepte. Totes tres diferents. Dos directors diferents. Tres estils d'arribar a un mateix target. Tres formes d'emocionar, de sorprendre o de dibuixar un somriure.

Faig referència, no tant a la creativitat o a l'el·laboració del concepte (està clar que són perfectes i trobats a la mida del producte), sinó a la realització i a la posada en escena de tots tres spots. Surfer, és una delicatessen audiovisual.




Si l'altre dia parlàvem del paradigma de la creativitat en el mercat dels insecticídes, en el de les cerveses, està clar qui està, com a mínim, al podi.

PD: renovació dels links setmanals.
1. Visca Sputnik i la Generació X.
2. Ahir, Les Rambles, a les 3:00 am, era un desert.
3. Preparant el fi de festa.

viernes, 11 de septiembre de 2009

"No somos bichos, pero nos tratan como tal"

Mireu això:


Els accidents de trànsit són una realitat. Molts n'haureu sentit a parlar de les xifres: 900, 1000 morts a l'any (tots ells molt menys importants que la mort de la Carmina Ordoñez, per exemple), però molts cops només cal perdre a una persona per arribar a ser conscient del que poden significar per a una família o per a la pròpia víctima.

Per sort o per desgràcia, jo no necessito aquesta publicitat. Ja en sóc prou conscient. Però...realment serveixen? Podem veure a Callejeros i similars com el futur d'aquest país condueix amb més grams de coca al nas que a la butxaca, amb el fetge ferit de mort i amb el cervell de vacances a Benidorm (o Lloret. Turisme cultural, vaja). Veient això, penso: realment són eficaces aquestes campanyes?

L'spot incial, extret de metamike.com, em recorda a spots de fa un temps de la DGT, no per la temàtica o pel tractament, sinó per l'impacte que genera. Però si aquesta és una de les fites de la publicitat, està clar que no en treu cap tipus de rendiment, ja que la txusma del país (també incloc gent amb corbata) segueix fent el gilipolles per les carreteres. Per tant, no és un fracàs de la publicitat ni molt menys, sinó de les diverses administracions que ens "administren" a la seva manera.